Mentre que l’ayahuasca ha estat utilitzada per les comunitats a Sud-Amèrica durant centenars, si no milers d’anys, un important cos d’evidència científica que analitza el seu potencial terapèutic ha començat a emergir en l’última dècada.
El passat juny el primer assaig aleatoritzat amb ayahuasca, i controlat amb placebo, va ser publicat al Journal of PsychologicalMedicine. Es va observar 29 pacients amb depressió resistent al tractament i es va descobrir que, dels subjectes que van rebre ayahuasca, el 64 per cent va veure millores ràpides i significatives en els seus símptomes. I, al febrer, es va publicar al Journal of Psychoactive Drugs una enquesta a gran escala sobre la salut dels usuaris d’ayahuasca. L’enquesta, realitzada per l’ONG ICEERS juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de São Paulo i la Universitat Autònoma de Madrid, va avaluar 380 usuaris d’ayahuasca a llarg termini a Espanya, concloent que estan més sans que la població general.
“La principal conclusió d’aquest estudi”, escriuen els investigadors, “és que un ús respectuós i controlat de les drogues al·lucinògenes / psicodèliques, preses en entorns comunitaris, pot incorporar-se a la societat moderna amb beneficis per a la salut pública”. Aquest estudi, entre d’altres, es presentarà a la Conferència Mundial d’ Ayahuasca aquesta primavera, on els investigadors més destacats discutiran l’estat actual de la ciència de l’ayahuasca.
Si bé els estudis realitzats fins ara són prometedors, els investigadors admeten que calen assaigs rigorosos que investiguin l’ayahuasca, especialment a mesura que creix la seva popularitat a tot el món. Científics i antropòlegs han realitzat una sèrie del que es diuen estudis observacionals, en els quals els usuaris són entrevistats sistemàticament sobre les seves experiències, però no s’han comprovat en un entorn amb les variables controlades. En aquests estudis s’ha trobat que l’ayahuasca podría ser beneficiosa en el tractament de la dependència de drogues, l’alcoholisme i el trastorn d’estrès posttraumàtic, entre d’altres trastorns. Aquests estudis es veuen reforçats per les nombroses històries que les persones comparteixen sobre les seves experiències transformadores en beure ayahuasca, ja sigui en centres de retir a l’Amazones o a la comunitat on viuen. Malgrat això, aquesta investigació és considerada en gran mesura com preliminar per la comunitat mèdica occidental que considera els assaigs controlats amb doble cec com l’estàndard més fiable en ciència.
Rafael Guimarães dos Santos, becari postdoctoral i professor de l’escola de medicina de la Universitat de São Paulo, és part d’un petit però compromès nombre d’investigadors d’ayahuasca que en tot el món busquen canviar això. Actualment forma part de tres
assajos d’ayahuasca amb doble cec i els resultats es publicaran en els propers dos anys. Dos dels assaigs estan analitzant els efectes de l’ayahuasca en voluntaris sans, mentre que el tercer està buscant voluntaris amb ansietat social. El seu equip també es troba en les etapes de planificació d’un assaig amb doble cec que investiga l’ayahuasca per tractar l’alcoholisme.
La majoria de les investigacions clíniques que involucren el beuratge fins ara, diu Santos, han analitzat a voluntaris joves i sans en lloc d’altres amb trastorns de salut mental. Aquests estudis suggereixen que una sola o vàries dosis d’ayahuasca són segures en entorns controlats. Els estudis observacionals en usuaris d’ayahuasca a llarg termini al Brasil, diu, també han trobat que l’ayahuasca no causa dany psicològic o cognitiu.
La majoria dels problemes que sorgeixen amb l’ayahuasca són el resultat de l’administració del beuratge per persones no capacitades , diu Santos. En casos rars l’ayahuasca pot provocar ansietat, pànic, trastorns en l’estat d’ànim i altres desordres psicòtics en persones predisposades a tenir problemes de salut mental, però això és una cosa que encara no s’ha vist en entorns controlats on els subjectes són examinats abans de poder participar-hi. A més, Santos va advertir que l’ayahuasca podria interactuar amb altres medicaments, cosa que els facilitadors experimentats, esglésies, centres de retir rigorosos i investigadors pregunten, però que potser no hi pensarà algú que, per exemple, adquireix ayahuasca per Internet o la pren en una cerimònia al costat d’un líder inexpert.
“Aquests casos d’abús i falta de respecte són rars”, diu Santos. “La majoria dels rituals d’ayahuasca semblen estar associats amb la seguretat i la bona salut”.
José Carlos Bouso, Director Científic de ICEERS, no només està d’acord amb aquesta avaluació, sinó que considera important que se segueixi investigant l’ayahuasca en diversos entorns. Va dirigir diversos estudis d’ayahuasca per ICEERS i diu que és essencial comprendre les limitacions d’estudiar l’ayahuasca utilitzant un model d’investigació occidental. Quan l’ayahuasca s’estudia en un entorn controlat, per exemple, permet conclusions més concretes i específiques, però no permet als investigadors entendre què passa quan les persones prenen ayahuasca com ho fan en “el món real”, en comunitat, acompanyats de música i la resta d’elements rituals.
L’equip d’investigació de ICEERS està analitzant actualment les dades recopilades de més de 200 usuaris d’ayahuasca, majoritàriament per primera vegada, que van participar en cerimònies al centre de retir del Templo del Camino de la Luz, al Perú. Els van fer un seguiment de quatre mesos després de les seves cerimònies per mesurar com el seu dolor, ansietat i trauma, entre d’altres trastorns de salut mental, han canviat des de llavors.
Les troballes seran presentats, per primera vegada, en la Conferència Mundial de Ayahuasca a Espanya aquesta primavera. Bouso diu que l’objectiu actual no és necessàriament utilitzar la seva investigació per legalitzar l’ayahuasca, sinó mostrar que pot integrar-se de manera segura a la societat contemporània. Amb aquesta finalitat en
estan acumulant evidència per tancar la bretxa entre la ciència moderna i les generacions de coneixement indígena tradicional.