Què hi ha en un nom? Les diferents paraules per a “ayahuasca” i per què són importants

L’ONU ha declarat el 2019 com l’Any Internacional de les Llengües Indígenes, el que fa que sigui el moment perfecte per celebrar els molts noms que se li han donat al preparat conegut internacionalment com ayahuasca.

Els indígenes del Putumayo han estat prenent ayahuasca durant generacions però “ayahuasca” no vol dir res per a ells. La paraula transmesa per la gent gran en aquesta regió és “yagé”. Una distinció que va més enllà del llenguatge, però també es dirigeix al nucli de la seva tradició.

En principi aquesta distinció pot semblar insignificant però, com explica la UNESCO, una agència dins de les Nacions Unides, les paraules porten amb si històries i corpus de coneixement complexos. És el cas de l’ayahuasca, el yagé o les dotzenes de noms que es fan servir per a aquesta elaboració. Aquestes històries són significatives de les diverses i personals maneres en què les persones de tot el món es comprometen amb la mateixa barreja vegetal.

Per això les Nacions Unides ha declarat el 2019 com l’Any Internacional de les Llengües Indígenes. Segons l’ONU les llengües indígenes estan desapareixent a “una velocitat alarmant”. Hi ha entre 6000 i 7000 idiomes a tot el món. El noranta-set per cent de la població mundial en parla un quatre per cent d’aquests idiomes. La majoria de les llengües restants són parlades pels pobles indígenes.

Per descomptat, el món seria culturalment un lloc més pobre si es perdessin. Però, segons escriu la UNESCO, també és essencial reconèixer que aquests idiomes estan entrellaçats amb “sistemes complexos de coneixement i comunicació” que “han de ser reconeguts com un recurs nacional estratègic per al desenvolupament, la construcció de la pau i la reconciliació”.

Diversitat de pràctiques, diversitat de noms

Aquest és clarament el cas de les comunitats que tenen riques tradicions d’ayahuasca. La planta medicinal forma part de les pràctiques d’aproximadament 100 grups indígenes a l’Amazònia, que s’estenen per Colòmbia, Equador, Perú, Bolivia, Brasil i Veneçuela, segons informa l’activista indígena Daiara Tukano a Chacruna Aquestes comunitats gestionen la pròpia selva tropical de l’Amazones, que conté el 10 per cent de la biodiversitat coneguda al món. També, i de manera significativa, les seves pràctiques sagrades amb plantes medicinals són un mecanisme per comunicar-se amb aquest ecosistema i fomentar la resiliència per a protegir-lo de forces externes. Cadascuna d’aquestes pràctiques és única.

L’antropòleg Luis Eduardo Luna, en la seva tesi Vegetalisme ,enumera 42 noms per a l’elaboració de l’ayahuasca o la cepa de laBanisteriopsis caapi. (No distingeix entre les dues). Només al Brasil, el preparat es coneix com uni, nixi PAE, caapi i camarampi, entre altres noms. El etnòleg Frederick Bois-Mariage, PhD, al seu bloc d’ayahuasca, també enumera 19 noms només per la soca B. caapi de Panamà, Colòmbia, Perú, Equador, Brasil, Bolívia i Veneçuela.

La paraula “ayahuasca” ve del quítxua, una llengua que, segons Bois-Mariage, era l’idioma oficial de l’Imperi Inca i encara es parla en diversos dialectes, principalment a Perú, Equador i Bolivia. Ve de la paraula “huasca” o “waska” que, segons Bois-Mariage i majoritàriament, significa “corda”.

La “Aya”, però, és interpretada per alguns erudits com una referència a la mort i interpretada per altres com una referència a l’esperit. Aquest petit desacord, en si mateix, proporciona una ullada a les grans implicacions que l’etimologia pot tenir per a la nostra comprensió d’una planta i el seu significat en diferents comunitats.

La importància de respectar les diverses pràctiques d’ayahuasca serà un tema central en la World Ayahuasca Conference d’aquesta primavera, on diversos participants intentaran comunicar les seves diferències i trobar punts en comú que serveixin per formar aliances que donin suport a la protecció d’aquest tresor cultural en tota la seva diversitat.