Declaració dels pobles i nacionalitats indígenes de la Conca Amazònica

Conferència Mundial d’Ayahuasca 2019
2 de juny de 2019

Les autoritats espirituals indígenes participants a la Conferència Mundial d’Ayahuasca 2019 a la ciutat de Girona, Catalunya, fem una crida per a la defensa de la Mare Terra i de la vida, als governs, les organitzacions de drets humans i desenvolupament, les Nacions Unides, i la ciutadania i la societat civil de tots els països, en nom dels pobles i les nacionalitats indígenes de la conca amazònica.

Denunciem les violacions dels drets fonamentals, les amenaces als territoris amazònics i la matança sistemàtica de defensores i defensors de drets humans i del medi ambient a països com Colòmbia, Brasil, Perú, Equador, Veneçuela i Bolívia.

Exigim la nul·litat de tots els projectes extractius i de mega infraestructures. Rebutgem projectes de gran impacte socioambiental i cultural com la Ferrovia Transoceànica que pretén connectar l’Oceà Pacífic amb l’Atlàntic, travessant selves amazòniques i ecosistemes claus per a la pervivència de les conques d’aigües sagrades, dels pobles en aïllament voluntari i de tot el planeta.

Reconeixem la lluita constant de les dones indígenes sabedores de medicina ancestral, teixidores i guardianes de la mare terra, i creadores d’expressions artístiques que són patrimoni dels pobles originaris.

Honorem els coneixements ancestrals espirituals patrimoni dels pobles originaris practicants de la medicina Dispani Hew, Kamarampi, Nixipae, Uní, Ambiwaska, Uní Nishi, Datem i Yauna, també coneguda mundialment com Yagé o Ayahuasca, i rebutgem el comerç indiscriminat i les males pràctiques que violen els ensenyaments ètics i espirituals dels llinatges de sabedores i sabedors amazònics.

Expressem gratitud a la Conferència Mundial d’Ayahuasca i seguirem recolzant el treball de l’equip organitzador. Així mateix, com a pobles indígenes, convoquem una Trobada d’Autoritats Espirituals i representants de les organitzacions de la conca amazònica en una data a definir.

En nom de l’ancestralitat espiritual dels pobles indígenes i de totes les defensores i defensors de la vida fem una crida a la creació d’una aliança global de tots els moviments i els pobles del món per aturar el canvi climàtic, i protegir els drets de la Mare Terra i de tots els éssers vius.

Signen: Representants, i dones i homes de saviesa, de diferents pobles i nacionalitats de la Conca Amazònica – Ashaninka, Awajun, Huni Kuin, Inga, Kashinawa, Puyanawa, Sapara, Shipibo i Yawanawa – i de diferents organitzacions territorials – COICA i UMIYAC. Amb el suport de ICEERS i Amazon Watch.

 

Descarrega la declaració en PDF
Català | Anglés | Espanyol | Portugués | Eslovè | Italià

¿La ciència occidental alguna vegada explicarà l’ayahuasca?

Mentre que l’ayahuasca ha estat utilitzada per les comunitats a Sud-Amèrica durant centenars, si no milers d’anys, un important cos d’evidència científica que analitza el seu potencial terapèutic ha començat a emergir en l’última dècada.

El passat juny el ​primer assaig​ aleatoritzat amb ayahuasca, i controlat amb placebo, va ser publicat al​ Journal of PsychologicalMedicine. ​Es va observar 29 pacients amb depressió resistent al tractament i es va descobrir que, dels subjectes que van rebre ayahuasca, el 64 per cent va veure millores ràpides i significatives en els seus símptomes. I, al febrer, es va publicar al ​Journal of Psychoactive Drugs​ una ​enquesta a gran escala​ sobre la salut dels usuaris d’ayahuasca. L’enquesta, realitzada per l’ONG ​ICEERS​ juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de São Paulo i la Universitat Autònoma de Madrid, va avaluar 380 usuaris d’ayahuasca a llarg termini a Espanya, concloent que estan més sans que la població general.

“La principal conclusió d’aquest estudi”, escriuen els investigadors, “és que un ús respectuós i controlat de les drogues al·lucinògenes / psicodèliques, preses en entorns comunitaris, pot incorporar-se a la societat moderna amb beneficis per a la salut pública”. Aquest estudi, entre d’altres, es presentarà a la ​Conferència Mundial d’ Ayahuasca aquesta primavera, on els investigadors més destacats discutiran l’estat actual de la ciència de l’ayahuasca.

Si bé els estudis realitzats fins ara són prometedors, els investigadors admeten que calen assaigs rigorosos que investiguin l’ayahuasca, especialment a mesura que creix la seva popularitat a tot el món. Científics i antropòlegs han realitzat una sèrie del que es diuen estudis observacionals, en els quals els usuaris són entrevistats sistemàticament sobre les seves experiències, però no s’han comprovat en un entorn amb les variables controlades. En aquests estudis s’ha trobat que l’ayahuasca podría ser beneficiosa en el tractament de la dependència de drogues, l’alcoholisme i el trastorn d’estrès posttraumàtic, entre d’altres trastorns. Aquests estudis es veuen reforçats per les nombroses històries que les persones comparteixen sobre les seves experiències transformadores en beure ayahuasca, ja sigui en centres de retir a l’Amazones o a la comunitat on viuen. Malgrat això, aquesta investigació és considerada en gran mesura com preliminar per la comunitat mèdica occidental que considera els assaigs controlats amb doble cec com l’estàndard més fiable en ciència.

Rafael Guimarães dos Santos, becari postdoctoral i professor de l’escola de medicina de la Universitat de São Paulo, és part d’un petit però compromès nombre d’investigadors d’ayahuasca que en tot el món busquen canviar això. Actualment forma part de tres

assajos d’ayahuasca amb doble cec i els resultats es publicaran en els propers dos anys. Dos dels assaigs estan analitzant els efectes de l’ayahuasca en voluntaris sans, mentre que el tercer està buscant voluntaris amb ansietat social. El seu equip també es troba en les etapes de planificació d’un assaig amb doble cec que investiga l’ayahuasca per tractar l’alcoholisme.

La majoria de les investigacions clíniques que involucren el beuratge fins ara, diu Santos, han analitzat a voluntaris joves i sans en lloc d’altres amb trastorns de salut mental. Aquests estudis suggereixen que una sola o vàries dosis d’ayahuasca són segures en entorns controlats. Els estudis observacionals en usuaris d’ayahuasca a llarg termini al Brasil, diu, també han trobat que l’ayahuasca no causa dany psicològic o cognitiu.

La majoria dels problemes que sorgeixen amb l’ayahuasca són el resultat de l’administració del beuratge per persones no capacitades , diu Santos. En casos rars l’ayahuasca pot provocar ansietat, pànic, trastorns en l’estat d’ànim i altres desordres psicòtics en persones predisposades a tenir problemes de salut mental, però això és una cosa que encara no s’ha vist en entorns controlats on els subjectes són examinats abans de poder participar-hi. A més, Santos va advertir que l’ayahuasca podria interactuar amb altres medicaments, cosa que els facilitadors experimentats, esglésies, centres de retir rigorosos i investigadors pregunten, però que potser no hi pensarà algú que, per exemple, adquireix ayahuasca per Internet o la pren en una cerimònia al costat d’un líder inexpert.

“Aquests casos d’abús i falta de respecte són rars”, diu Santos. “La majoria dels rituals d’ayahuasca semblen estar associats amb la seguretat i la bona salut”.

José Carlos Bouso, Director Científic de ICEERS, no només està d’acord amb aquesta avaluació, sinó que considera important que se segueixi investigant l’ayahuasca en diversos entorns. Va dirigir diversos estudis d’ayahuasca per ICEERS i diu que és essencial comprendre les limitacions d’estudiar l’ayahuasca utilitzant un model d’investigació occidental. Quan l’ayahuasca s’estudia en un entorn controlat, per exemple, permet conclusions més concretes i específiques, però no permet als investigadors entendre què passa quan les persones prenen ayahuasca com ho fan en “el món real”, en comunitat, acompanyats de música i la resta d’elements rituals.

L’equip d’investigació de ICEERS està analitzant actualment les dades recopilades de més de 200 usuaris d’ayahuasca, majoritàriament per primera vegada, que van participar en cerimònies al centre de retir del Templo del Camino de la Luz, al Perú. Els van fer un seguiment de quatre mesos després de les seves cerimònies per mesurar com el seu dolor, ansietat i trauma, entre d’altres trastorns de salut mental, han canviat des de llavors.

Les troballes seran presentats, per primera vegada, en la ​Conferència Mundial de Ayahuasca​ a Espanya aquesta primavera. Bouso diu que l’objectiu actual no és necessàriament utilitzar la seva investigació per legalitzar l’ayahuasca, sinó mostrar que pot integrar-se de manera segura a la societat contemporània. Amb aquesta finalitat en

estan acumulant evidència per tancar la bretxa entre la ciència moderna i les generacions de coneixement indígena tradicional.

El paper de l’art a l’hora d’unir la comunitat ayahuasquera global

Crear art és una forma poderosa d’expressar les experiències inefables que les persones tenen amb ayahuasca. L’exposició “Ayahuasca i Art Visionari”, dins la III World Ayahuasca Conference, vol connectar, inspirar i oferir una finestra a l’experiència visionària.

Aquesta primavera i durant tres dies, a la World Ayahuasca Conference oferirà presentacions i diàlegs sobre temes actuals relacionats amb l’ayahuasca. Diversos coneixedors, incloent indígenes i investigadors, parlaran sobre les diferents formes d’ús de les plantes i les perspectives a través de les quals les entenen. Els grups que treballen per protegir l’Amazones s’uniran a la comunitat global ayahuasquera per intercanviar idees sobre com formar aliances per a la seva conservació. I més d’una dotzena d’altres líders del pensament parlaran sobre com treballen amb ayahuasca per promoure la curació individual, comunitària i planetària.

Mentre es duen a terme aquestes converses , hi haurà una part igualment important de la conferència en la qual no es parlarà en absolut: 1.500 metres quadrats d’art. L’exposició titulada: “Ayahuasca i art visionari: una reunió de cultures”, inclourà quatre galeries amb obra original i també reproducció d’obra de destacats artistes d’Amèrica del Nord i del Sud. Una galeria estarà dedicada als originals de l’artista peruà Pablo Amaringo, considerat com el pare de l’estil de pintura neo-amazònica que ara és popular entre els artistes visionaris de tot el món.

© Luis-Tamani | La Medicina Vive en Mi

Una altra galeria estarà dedicada a Luis Tamani, un conegut artista de l’Amazònia peruana que aplica les seves habilitats com a pintor abstracte de formació clàssica a la cosmologia de les plantes. Una tercera galeria presentarà a Li Lian Kolster, estudiant de Tamani, un antic científic que pinta escenes mítiques, intricades i encantadores, inspirades en el seu profund treball medicinal amb les plantes entre la gent Shipibo a la selva amazònica.

Sitaramaya Sita, organitzadora i curadora de l’exhibició amb Gloria Valdez, diu que l’art envoltarà les persones en aquest espai, permetent moments de descobriment personal. Amanda Sage, una nadiua de Colorado, les seves pintures se centren principalment en imatges poderoses de dones en moments de revelació i curació, també estarà en la mostra  al costat de Lindy Kehoe,  amb el seu món de personatges ens portarà a través de capritxosos i reverents viatges a la natura ; l’artista xilena Mariela de la Paz, les seves vibrants pintures emanen devoció pel xamanisme i el coneixement indígena; així com Miguel Vilca Vargas, un artista visionari de Pucallpa, Perú; i Bruce Rimell, les obres abstractes combinen estètica cubista amb art visionari tradicional per explorar motius de cognició, enteògens i cultura. Estant juntes cadascuna de les dotzenes d’artistes aporta la seva pròpia estètica a unes experiències que són diferents i, en canvi, es troben unides.

GALLERY

 

L’art com un vincle poderós

Sita diu que un paper important de l’art, i de l’art visionari més encara, és que ajuda  les persones a recordar i reconnectar, amb experiències poderoses amb plantes que sovint transcendeixen les paraules. Aquest art també pot, va dir Sita, reunir els assistents de noves maneres, ja que confirma les experiències compartides que tenen les persones quan se sentin juntes al voltant de l’ayahuasca i altres plantes, independentment de qui són o d’on viuen.

“Molta gent mirarà una pintura i dirà ‘oh, Déu meu, aquesta va ser la meva visió de l’any passat’, així que hi ha aquest paisatge artístic identificable”, va dir Sita. “Què provoca això? Ens uneix”.

 Sita ha estat recopilant i compartint el treball d’artistes i artesans indígenes de l’Amazònia durant gairebé dues dècades. Ella diu que l’art, ja sigui joieria, disseny corporal, pintura, escultura, tapisseria o algun altre mitjà, és “una part integral de la cultura ayahuasquera”. En el temps que porta viatjant a l’Amazones encara no ha trobat una sola comunitat que participi en una cerimònia i no faci art inspirada per ella. L’art no és secundari, diu ella, sinó més aviat “una representació visual de la tecnologia a la qual els científics accedeixen a través de la ment”.

A més de les obres en si, l’exposició de la conferència inclourà actuacions artístiques i panells sobre la relació íntima entre art i ayahuasca. Una missió central de la conferència és construir ponts entre les persones que es preocupen per l’ayahuasca, anul·lar separacions i inspirar col·laboracions significatives. Les curadores d’aquesta exhibició han dissenyat l’art i les actuacions, portades de tot el món, amb l’esperança que serveixin com a catalitzadors per a la construcció d’aquests ponts.

Uneix-te a nosaltres per explorar la recerca interior per un món millor i marquem la diferència tots junts.

Crèdits
Alexandra Compuesto -Ukraine – USA – Conception

AYA2019: un instrument pel canvi social i la construcció de comunitat

El programa de la World Ayahuasca Conference 2019 s’està tancant a falta de menys de dos mesos per al seu inici!

Actualment tenim persones que s’uneixen a AYA2019 des de 35 països diferents amb un programa que va molt més enllà que el de les edicions anteriors tant en abast com en grandària. A la secció de xerrades hem convidat a més de 40 oradors internacionals i, les comunicacions breus comunitàries i acadèmiques comptaran amb 80 presentacions.

L’exposició d’Art Visionari i Ayahuasca serà una de les més singulars ocorregudes al món, amb 200 obres d’art provinents d’artistes visionaris internacionals i indígenes, incloent-hi diverses pintures originals de Pablo Amaringo. També comptarem amb presentacions de llibres, projeccions de pel·lícules especials, actuacions musicals, Realitat Virtual, experiències multimèdia i diversos tallers previs a la conferència.

AYA2019 és molt més que una conferència. Pretén ser un instrument per al canvi social, una oportunitat per crear cohesió dins de la comunitat internacional de manera que puguem impulsar un futur positiu per a les pràctiques i persones relacionades amb les plantes psicoactives. És una oportunitat per pol·linitzar de manera creuada diferents moviments socials sembrant noves col·laboracions. I, el que és més important, és una oportunitat per il·luminar la connexió intrínseca entre la globalització de l’ayahuasca i la resistència en curs que els pobles indígenes lliuren contra la destrucció de la terra sagrada, la selva amazònica, tan essencial per a l’equilibri ecològic.

Serà un moment per seure a conversar, sumant a responsables polítics perquè comprenguin la necessitat d’una regulació assenyada per a la ayahuasca que respecti la diversitat cultural i els drets humans. És un moment per compartir perspectives i entaular un diàleg significatiu sobre temes complexos. Ens alegra oferir espais específics dedicats a aquestes discussions.

El nostre equip i assessors han estat treballant intensivament al llarg de l’any passat per aplanar el camí i que aquestes estratègies conflueixin en AYA2019, cultivant relacions amb persones i organitzacions clau i formant associacions. Tres propostes concretes han resultat d’aquests esforços.

Participació significativa dels pobles indígenes

Un comitè indígena compost per 20 líders del Brasil, Colòmbia, Equador i Perú acudirà a Girona per reunir-se, crear llaços de solidaritat i proposar un programa col·lectiu per a l’Espai Indígena AYA2019 dins del Palau de Congressos. Si bé hi ha moltes coses en comú entre les comunitats de l’Amazònia, és poc habitual que líders comunitaris de països veïns tinguin l’oportunitat de reunir-se per compartir estratègies i projectes.

Estem també molt agraïts de poder treballar al costat d’organitzacions i iniciatives clau com COICAAIDESEPAmazon WatchSacred Head WatersUMIYACAmazon Frontlines i Ceibo Alliance, que compten amb dècades d’experiència en la resistència davant la destrucció de l’Amazones i la protecció dels territoris habitats per pobles tradicionals.

Involucrant als responsables de les polítiques

Se’ns uniran diversos representants polítics influents, com el responsable de polítiques de drogues de Portugal, João Gaulão, qui va jugar un paper clau en el canvi de les polítiques repressives per unes basades en els drets humans i la reducció de danys. Responsables polítics d’Espanya, Israel i altres països també hi seran presents.

A més, AYA2019 donarà la benvinguda a funcionaris de l’ONU, com el relator especial sobre Llibertat de Religió o Creences, la Comissió Mundial sobre Polítiques de Drogues i el Centre Internacional de Polítiques de Drogues i Drets Humans, l’organització que va dirigir les Directrius Internacionals sobre Polítiques de Drogues i Drets Humans recentment publicades. Al costat d’ells estaran representants d’ONG, fundacions i experts en l’àrea de polítiques i drets humans.

Sessions de diàleg comunitari

Les paraules formen el nostre món i és a través del diàleg i intercanvi com podem generar nous significats junts. AYA2019 inclourà diversos debats comunitaris: una sessió especial sobre ayahuasca i sostenibilitat, diàlegs sobre emprenedoria evolutiva, discussions sobre el treball conjunt amb aliats representants de pobles indígenes a més de l’exploració del reconeixement de pràctiques ayahuasqueras com a medicina tradicional, ayahuasca i reciprocitat i molts més.

Per a aquestes sessions, crearem espais cuidats per tenir un diàleg obert al costat de persones expertes i totes les parts interessades, explorant juntes com es pot posar en pràctica el tema de la conferència: la recerca interna per a un món millor.

AYA2019 és una posada en comú, una reunió de la comunitat internacional on podem celebrar la nostra diversitat i punts en comú per construir un futur millor per a les persones, les plantes i el planeta. Un esdeveniment com aquest ens brinda l’oportunitat d’expressar els nostres somnis, compartir els nostres desafiaments i trobar aliances i companys/es de viatge.

Uneix-te a nosaltres en la nostra recerca interna d’un món millor a AYA2019!

Marquem la diferència conjuntament!

Què hi ha en un nom? Les diferents paraules per a “ayahuasca” i per què són importants

L’ONU ha declarat el 2019 com l’Any Internacional de les Llengües Indígenes, el que fa que sigui el moment perfecte per celebrar els molts noms que se li han donat al preparat conegut internacionalment com ayahuasca.

Els indígenes del Putumayo han estat prenent ayahuasca durant generacions però “ayahuasca” no vol dir res per a ells. La paraula transmesa per la gent gran en aquesta regió és “yagé”. Una distinció que va més enllà del llenguatge, però també es dirigeix al nucli de la seva tradició.

En principi aquesta distinció pot semblar insignificant però, com explica la UNESCO, una agència dins de les Nacions Unides, les paraules porten amb si històries i corpus de coneixement complexos. És el cas de l’ayahuasca, el yagé o les dotzenes de noms que es fan servir per a aquesta elaboració. Aquestes històries són significatives de les diverses i personals maneres en què les persones de tot el món es comprometen amb la mateixa barreja vegetal.

Per això les Nacions Unides ha declarat el 2019 com l’Any Internacional de les Llengües Indígenes. Segons l’ONU les llengües indígenes estan desapareixent a “una velocitat alarmant”. Hi ha entre 6000 i 7000 idiomes a tot el món. El noranta-set per cent de la població mundial en parla un quatre per cent d’aquests idiomes. La majoria de les llengües restants són parlades pels pobles indígenes.

Per descomptat, el món seria culturalment un lloc més pobre si es perdessin. Però, segons escriu la UNESCO, també és essencial reconèixer que aquests idiomes estan entrellaçats amb “sistemes complexos de coneixement i comunicació” que “han de ser reconeguts com un recurs nacional estratègic per al desenvolupament, la construcció de la pau i la reconciliació”.

Diversitat de pràctiques, diversitat de noms

Aquest és clarament el cas de les comunitats que tenen riques tradicions d’ayahuasca. La planta medicinal forma part de les pràctiques d’aproximadament 100 grups indígenes a l’Amazònia, que s’estenen per Colòmbia, Equador, Perú, Bolivia, Brasil i Veneçuela, segons informa l’activista indígena Daiara Tukano a Chacruna Aquestes comunitats gestionen la pròpia selva tropical de l’Amazones, que conté el 10 per cent de la biodiversitat coneguda al món. També, i de manera significativa, les seves pràctiques sagrades amb plantes medicinals són un mecanisme per comunicar-se amb aquest ecosistema i fomentar la resiliència per a protegir-lo de forces externes. Cadascuna d’aquestes pràctiques és única.

L’antropòleg Luis Eduardo Luna, en la seva tesi Vegetalisme ,enumera 42 noms per a l’elaboració de l’ayahuasca o la cepa de laBanisteriopsis caapi. (No distingeix entre les dues). Només al Brasil, el preparat es coneix com uni, nixi PAE, caapi i camarampi, entre altres noms. El etnòleg Frederick Bois-Mariage, PhD, al seu bloc d’ayahuasca, també enumera 19 noms només per la soca B. caapi de Panamà, Colòmbia, Perú, Equador, Brasil, Bolívia i Veneçuela.

La paraula “ayahuasca” ve del quítxua, una llengua que, segons Bois-Mariage, era l’idioma oficial de l’Imperi Inca i encara es parla en diversos dialectes, principalment a Perú, Equador i Bolivia. Ve de la paraula “huasca” o “waska” que, segons Bois-Mariage i majoritàriament, significa “corda”.

La “Aya”, però, és interpretada per alguns erudits com una referència a la mort i interpretada per altres com una referència a l’esperit. Aquest petit desacord, en si mateix, proporciona una ullada a les grans implicacions que l’etimologia pot tenir per a la nostra comprensió d’una planta i el seu significat en diferents comunitats.

La importància de respectar les diverses pràctiques d’ayahuasca serà un tema central en la World Ayahuasca Conference d’aquesta primavera, on diversos participants intentaran comunicar les seves diferències i trobar punts en comú que serveixin per formar aliances que donin suport a la protecció d’aquest tresor cultural en tota la seva diversitat.

Ayahuasca: Sobre el valor dels ancians

La World Ayahuasca Conference serà un espai on el coneixement tradicional i el coneixement científic s’aproparan amb l’objectiu d’unir-se en el respecte mutu i el desig compartit de sanar a la humanitat i protegir les selves tropicals i el planeta.

Imagineu-vos que aneu a un psiquiatre experimentat amb un ampli currículum, us diu que necessitareu tornar setmanalment i fer sessions d’una hora per veure canvis significatius. Fins i tot potser caldrà , segons ell, tornar cada setmana durant anys. No us ho questionieu? Passa continuament, i els pacients no ho fan.

I, malgrat això, el mateix respecte i credibilitat no sempre es dóna als qui han treballat amb yagé durant generacions tot i que s’estén per tot el món.

Membre d’UMIYAC de la familia Yocuro, representant tres generacions: Geminton Jojoa Yocuro (nét), Humberto Yocuro (fill), y Tarcesio Yocuro (avi).

Aquesta és una analogia utilitzada per Riccardo Vitale, PhD, un antropòleg social que ha estat treballant amb comunitats indígenes per defensar el valor del seu coneixement a mesura que les pràctiques medicinals indígenes creixen en popularitat entre els urbanites de tot arreu. Vitale, que treballa amb una organització d’autoritats espirituals pertanyents a cinc pobles indígenes coneguts com UMIYAC (la Unió de Metges Indígenes del Yagé de l’Amazònia Colombiana), reconeix que la curació es pot trobar en diferents contextos culturals, però deixa clara  la postura de UMIYAC: “yagé [ayahuasca], sí, és una biotecnologia ancestral espiritual, però és inútil sense l’orientació dels científics indígenes que saben i han après a través de generacions d’estudi i d’observació profunda sobre com treballar-hi”.  

Los ancianos y la construcción de relaciones con las plantas

La formació requerida per convertir-se en metge tradicional, diu Vitale, és més rigorosa que la d’un títol universitari, exigeix generacions i dècades de familiaritat amb la planta i les cerimònies que l’envolten. D’aquesta manera, els ancians preparen el suport adequat als pacients o els que prenen yagé si s’enfronten al que les comunitats indígenes entenen com esperits malignes o energies destructives. També hi ha un element d’herència, creixent al voltant de la planta de coneixement i aprenentatge entre membres d’una família.

Les comunitats de l’Amazones colombià que formen part de UMIYAC – Cofàn, Inga, Siona, Koreguaje i Kamsä Biya – consideren que la pròpia terra i els seus punts energètics tenen un paper integral que dóna a aquests ancians el poder de tenir visions i per curar. Poden viatjar i administrar yagé a l’estranger, però no es poden quedar massa temps. I no  poden capacitar a ningú per fer el que fan.

Miguel Evanjuanoy, enginyer, Inga i membre de UMIYAC, diu que és important que els pobles del yagé  hi mantinguin una relació permanent .

 

Fomentar el respeto mutuo de otros tipos de conocimientos

“Yagé pot donar-vos la sensació, la sensació, després d’una o dues cerimònies que heu aconseguit un grau de coneixement, però això és de vegades només una prova de vida nova”, diu Evanjuanoy. “És una cosa que necessiteu processar contínuament i pot trigar molts anys a arribar a una mica de llum”.

D’aixó tracten les converses que s’estan tenint entre les comunitats que conformen UMIYAC, com el yagué , i els seus guardians, poden enfrontar-se a la pressió del món exterior per compartir i comercialitzar els seus coneixements. En resposta, UMIYAC ara fa un esforç per arribar a la comunitat científica i iniciar un diàleg sobre el yagé.

És increïblement important, diuen Evanjuanoy i Vitale, que treballin per construir ponts i formar aliances amb persones que comparteixen perspectives diferents. Però és igualment important que se senti la seva veu.

Per a l’ UMIYAC, la World Ayahuasca Conference d’aquesta primavera és continuar fent això. Tant Vitale com Evanjuanoy, juntament amb Rubiela Mojomboy Jojoa, una de les ancianes d’UMIYAC, compartiran els seus coneixements com a part dels panells i en l’Espai Autònom Indígena.

“Volem construir un llenguatge entre la ciència ancestral i el coneixement occidental”, va dir Vitale. “Una comunicació entre dos sistemes de coneixement igualment importants basats en la premissa del respecte mutu i un desig compartit per guarir la humanitat i per protegir els boscos amazònics i el planeta”.

9 raons per a no perdre’s AYA2019

ICEERS es prepara per a una nova i sorprenent edició de la World Ayahuasca Conference

 

La Conferència serà una trobada inaudita que reunirà líders indígenes, científics, polítics, líders de pensament, activistes, artistes visionaris, cineastes, músics i destacades persones expertes en el món de les plantes medicinals.

AYA2019 tindrà lloc a la històrica ciutat de Girona, a uns pocs minuts per carretera de les meravelloses platges de la Costa Brava.

Fins a 120 presentacions i panells a càrrec de conferenciants internacionals

On s’abordaran les investigacions científiques més recents, la cultura i drets dels indígenes, la sostenibilitat, els afers comunitaris, la política, l’espiritualitat i molt més.

10 Sessions de diàleg comunitari

Podreu gaudir de diàlegs comunitaris sobre temes com l’Ayahuasca i la medicalització dels psicodèlics, l’Ayahuasca i el pensament emprenedor, la investigació indígena sobre l’Ayahuasca, política i el reconeixement de l’Ayahuasca com a medicina tradicional, la justícia restaurativa, els abusos sexuals, la conservació de l’Amazònia i més.

Un espai indígena autònom per a sessions interculturals participatives

Participa en activitats interculturals dirigides per líders indígenes de Brasil, Equador, Perú i Colòmbia.

AYA2019 Exposició d’Art Visionari

Visita la galeria dedicada a les mostres d’art visionari i art indígena provinent de tot el món, amb pintures originals de Pablo Amaringo, xerrades, multimèdia visionària i experiències de realitat virtual.

6 projeccions a la secció AYA Films

Una selecció de pel·lícules a la gran pantalla acompanyades del diàleg i participació dels seus directors i d’altres experts convidats.

Llançament i presentació de 15 llibres

Coneix els autors dels teus llibres favorits sobre ayahuasca, incloent la presentació especial del llibre ESPD50 amb Wade Davis, Dennis McKenna i Sir Lain Prance.

Experiències turístiques a Girona i la Costa Brava

Endinsa’t en la cultura mediterrània a través de visites guiades al Museu Dalí, experiències gastronòmiques, i molt més.

8 Tallers previs a la Conferència (del 27 al 30 de maig)

Aprofundeix els teus coneixement sobre Teràpia psicodèlica i la integració, sobre música, art, Respiració Holotròpica i molt més.

AYA2019 Festa de cloenda

No faltarà una festa final exclusiva en la qual celebrar les experiències compartides durant tot un cap de setmana amb les noves amistats!